1. Inicio
  2. Atrás
Título: L’actuació discursiva d’un mestre novell en una classe de llengua catalana: gestió de l’aula i construcció del coneixement
Autores: Casas i Deseures, Mariona
Fecha: 2010-02-27
Publicador: Bellaterra: Journal of teaching and Learning Language and Literature
Fuente:
Tipo: Avaluacions anònimes
Peer-Reviewed Article

Evaluaciones anónimas
Tema: Didàctica de la llengua
ensenyament-aprenentatge de llengua, gestió de l’aula, construcció del coneixement, discurs del docent, frases fetes
Descripción: Aquest article presenta un estudi de cas que analitza la interacció a l’aula en l’ensenyament-aprenentatge de llengua catalana a quart de primària. Concretament, l’anàlisi se centra en l'actuació discursiva oral d’un mestre novell des del punt de vista de les estratègies que utilitza per gestionar l'aula i per construir coneixement. A partir de l'instrument d'anàlisi de Castellà et al. 2007, que classifica les estratègies discursives de relació social a l’aula i les estratègies discursives de construcció de coneixement, la recerca es pregunta si l’ensenyant es comporta –durant la sessió enregistrada– com a docent efectiu des del punt de vista discursiu i quines implicacions didàctiques té la seva actuació discursiva. Els resultats demostren que el mestre usa més estratègies de gestió de l’aula que de construcció del coneixement i que el coneixement que construeix és escàs, superficial i repetitiu. Justament, les conclusions intenten respondre fins a quin punt la interacció construeix coneixement i com és el coneixement que es construeix. Partint de la base que la interacció és un mitjà per construir coneixement i no una finalitat per se, el predomini de les estratègies de gestió de l’aula al llarg de la sessió demostra que el mestre usa essencialment la interacció per anar teixint el coneixement, és a dir, que la seva habilitat en la gestió de l’aula facilita l’ensenyament-aprenentatge de coneixements nous. Amb tot, el coneixement que es construeix es caracteritza per la introducció de pocs continguts, per l’absència de reflexió metalingüística i per l’escassa presència de discurs explicatiu. L’article conclou que l’ensenyant es comporta com un mestre novell estratègic, en el sentit que la destresa gestionant l’aula atenua la seva inexpertesa construint coneixement. L’interès d’aquesta recerca rau en l’aportació d’unes reflexions sobre l’actuació discursiva d’un ensenyant novell, que poden contribuir a la millora de la formació i la pràctica docents.-----------------------------------------------------------------Este artículo presenta un estudio de caso que analiza la interacción en el aula en el proceso de enseñanza-aprendizaje de lengua catalana en cuarto de primaria. Concretamente, el análisis se centra en la actuación discursiva oral de un maestro novel desde el punto de vista de las estrategias que utiliza para gestionar el aula y para construir conocimiento. A partir del instrumento de análisis de Castellà et al. 2007, que clasifica las estrategias discursivas de relación social en el aula y las estrategias discursivas de construcción de conocimiento, la investigación se pregunta si el maestro se comporta –durante la sesión grabada–  como docente efectivo desde el punto de vista discursivo y qué implicaciones didácticas tiene su actuación discursiva. Los resultados demuestran que el maestro usa más estrategias de gestión del aula que de construcción del conocimiento y que el conocimiento que construye es escaso, superficial y repetitivo. Justamente, las conclusiones intentan responder hasta qué punto la interacción construye conocimiento y cómo es el conocimiento que se construye. Partiendo de la base que la interacción es un medio para construir conocimiento y no una finalidad per se, el predominio de las estrategias de gestión del aula a lo largo de la sesión demuestra que el maestro usa esencialmente la interacción para ir tejiendo el conocimiento, es decir, que su habilidad en la gestión del aula facilita el aprendizaje de conocimientos nuevos. Sin embargo, el conocimiento que se construye se caracteriza por la introducción de pocos contenidos, por la ausencia de reflexión metalingüística y por la escasa presencia de discurso explicativo. El artículo concluye que el docente se comporta como un maestro novel estratégico, en el sentido que la destreza gestionando el aula atenúa su inexperiencia construyendo conocimiento. El interés de esta investigación radica en la aportación de unas reflexiones sobre la actuación discursiva de un docente novel, que pueden contribuir a la mejora de la formación y la práctica docentes.----------------------------------------------------------------This article presents a case study analysing interaction in the classroom in Catalan language teaching and learning in the fourth year of primary school. In specific terms, the analysis focuses on the oral discursive behaviour of an inexperienced teacher, and considers the classroom management and knowledge building strategies used. Using the analysis tool discussed by Castellà et al. (2007), which classifies discursive social relationship strategies in the classroom and discursive knowledge building strategies, this research considers whether during the session observed, the teacher is an effective teacher from the discursive point of view, and the didactic implications of his discursive behaviour. The results show that the teacher uses more classroom management strategies than knowledge building strategies, and that the knowledge built is scarce, superficial and repetitive. Indeed, the conclusions show to what extent interaction builds knowledge, and the nature of the knowledge that is built. Based on the assumption that interaction is a means for building knowledge rather than an end in itself, the predominance of classroom management strategies throughout the session shows that the teacher basically uses interaction to create knowledge, i.e. his skill in classroom management facilitates the teaching and learning of new knowledge. However, the knowledge that is built is characterised by the introduction of little content, the absence of metalinguistic reflection and little explanatory discourse. The conclusion of the article is that the teacher acts as a strategic inexperienced teacher, in that his skill in classroom management alleviates his lack of expertise in building knowledge. This research is of interest due to its analysis of the discursive performance of an inexperienced teacher. This may contribute to the improvement of teacher training and practice.------------------------------------------------------------------Cet article présente une étude de cas qui analyse l’interaction dans la classe dans l’enseignement-apprentissage de langue catalane au Cours Moyen 1ère année (CM1). Concrètement, l’analyse cible l’actuation discursive orale d’un instituteur débutant du point de vue des stratégies qu’il utilise pour gérer sa classe et pour construire de la connaissance. A partir de l’instrument d’analyse de Castellà et d’autres (2007), qui classifie les stratégies du discours de relation sociale dans la classe et les stratégies discursives de construction de la connaissance, notre recherche se demande si l’enseignant se conduit ?pendant la session enregistrée? en tant qu’enseignant effectif du point de vue discursif et quelles implications didactiques a son actuation discursive. Les résultats nous montrent que l’instituteur utilise plus des stratégies de gestion de la classe que des stratégies de construction de la connaissance et que la connaissance qu’il construit est limitée, superficielle et répétitive. Précisément, les conclusions tentent de répondre jusqu’à quel point l’interaction construit de la connaissance et comment est la connaissance qui se construit. En partant de la base que l’interaction est un moyen pour construire de la connaissance et non pas une fin en soi, la prépondérance des stratégies de gestion de la classe tout au long de la session démontre que l’instituteur utilise essentiellement l’interaction pour tisser au fur et à mesure la connaissance, c’est-à-dire, que son habileté dans la gestion de la classe facilite l’enseignement-apprentissage des connaissances nouvelles. Toutefois, la connaissance qui se construit se caractérise par l’introduction de peu de contenus, par l’absence de réflexion métalinguistique et par une réduite présence du discours explicatif. L’article conclut que l’enseignant se conduit comme un instituteur débutant stratégique, dans le sens que son adresse en gérant la classe amoindrit son manque d’expérience en construisant de la connaissance. L’intérêt de cette recherche réside dans l’apport de quelques réflexions sur l’actuation discursive d’un enseignant débutant, qui peuvent contribuer à l’amélioration de la formation et de la pratique des enseignants.
Idioma: No aplica