Título: Enric Valor i la literaturització d’Aitana
Enric Valor and his literary representation of Aitana
Autores: Balaguer Pascual, Enric
Fecha: 2012-09-19
2012-09-19
2011
Publicador: RUA Docencia
Fuente:
Tipo: info:eu-repo/semantics/article
Tema: Valor, Enric
Aitana
Literatura i paisatge
Miró, Gabriel
L’ambició d’Aleix
La idea de l’emigrant
Sigüenza
Años y leguas
Literature and landscape
Filología Catalana
Descripción: La coneixença del paisatge (mot que conté el terme país) que tenia Enric Valor donà pas a una sensibilitat que va anar desenvolupant com a propietari de terres, com a caçador, com a lingüista, com a lector i com a escriptor. Seguint un procés de literatització de muntanyes (Canigó, Montseny, etc.), Valor pren la serra Aitana com a espai central de dues novel·les: L’ambició d’Aleix i La idea de l’emigrant. En les dues obres és vertaderament protagonista la serra —un actant—, definida en termes grandiloqüents (colossalisme, grandiositat) i atributs paradisíacs. En la tria d’Aitana com a espai simbòlic, potser hem de tenir present que el massís muntanyós havia cridat l’atenció, al llarg del temps, de les elits alacantines, especialment durant la primera meitat de segle, quan músics (com Óscar Esplà, autor d’una Simfonia Aitana), pintors, escriptors o arquitectes (com Juan Vidal), hi acudeixen i fan les seues cases d’estiueig. Un punt de referència és, sens dubte, l’obra de Gabriel Miró: tant Las cerezas del cementerio com Años y leguas. La traducció d’Enric Valor al català, el 1967, d’aquesta última novel·la n’és la prova evident, d’un interés gens circumstancial. Una afinitat és la «fam de paisatge» del protagonista de L’ambició d’Aleix, molt pròxima a la de Sigüenza, d’Años y leguas.
Enric Valor’s knowledge of the landscape (word containing the term land) originated in him a sensibility that kept growing due to his position as land owner, hunter, linguist, reader and writer. Following the series of literary representations of mountains (Canigó, Montseny, etc.), Valor choses the mountain Aitana as central space of two of his novels: L’ambició d’Aleix and La idea de l’emigrant. In these two literary works, the mountain —as an actant— is the main character and is defined with grandiloquent terms (colossalism, grandiosity) and paradisiacal attributes. The choice of Aitana as symbolic space may have been influenced by the fact that the mountain had already attracted the attention of the elites of Alicante, specially during the first half of the 20. century, when musicians (such as Óscar Esplà, who composed an Aitana Symphony), painters, writers and architects (such as Juan Vidal) used to visit it and built their summer houses on it. A point of reference is, without doubt, Gabriel Miró’s work: Las cerezas del cementerio as well as Años y leguas. Enric Valor translated this second novel into Catalan in 1967, showing this way his non-circumstancial interest on it. A point of coincidence between the two novels is the «hunger for landscape» shown by the main character in L’ambició d’Aleix, as well as by Sigüenza, the main character in Años y leguas.
Idioma: Catalán

Artículos similares:

Choosing the correct paradigm for unknown words in rule-based machine translation systems por Sánchez Cartagena, Víctor Manuel,Esplà Gomis, Miquel,Sánchez Martínez, Felipe,Pérez Ortiz, Juan Antonio
Using external sources of bilingual information for on-the-fly word alignment por Esplà Gomis, Miquel,Sánchez Martínez, Felipe,Forcada Zubizarreta, Mikel L.
10